Hace unos días la administración alimentaria de EEUU, la FDA, ha autorizado la comercialización para el consumo humano del salmón transgénico popularmente conocido como frankensfish y comercialmente llamado «AquAdvantage Salmon», ha sido un proceso largo, el nombre comercial fue registrado en 1996 , pero parece que les ha valido la pena.
Tenemos un nuevo organismo, una combinación de salmón atlántico, de salmón pacífico (que aporta los genes de la hormona del crecimiento) y de un pez ártico (que aporta los genes de una proteína anticongelante que permite mantenerse activo a baja temperatura).
Por una vez nadie se ha dedicado a anunciar que frankensfish ayudará a acabar con el hambre del mundo, aunque están vendiendo el desarrollo piscícola de Panamá como resultado … Panamá ?? … entonces qué motivo hay para que el salmón tenga genes de resistencia al frío? … seguramente se trata de un país de tránsito (un gobierno bajo en escrúpulos que hace lo que otros no harían) y de una zona «escasa» en salmones salvajes. El destino natural (y futuro) del frankensfish son Canadá, Chile, el Norte de Europa … donde ahora mismo se concentran las piscifactorías de salmón.
El «AquAdvantage Salmon» será un pez que se venderá estéril y monosexual para su cría, es decir, será patentado e imposible de criar al margen del sistema financiero, se trata de un nuevo caso de apropiación corporativa de un ser vivo, de un animal, que pasa a ser un activo financiero de la corporación «inventora», una vuelta de tuerca en los procesos de dominación de animales.
El esfuerzo en desarrollar los mapas genéticos de especies de peces está motivado por la posibilidad de, posteriormente obtener beneficios, ya sea desarrollando biofactorías transgénicas u organismos OGM para el consumo humano-
Así pues los salmones transgénicos crecen más de 2 veces que el salmon salvaje, con menos alimentos y durante todo el año, incluso en invierno, así que si se escaparan serían una competencia imparable frente las poblaciones salvajes y podrían invadir zonas frías que no entraban en su área de distribución natural. La experiencia demuestra que todo lugar de cría de animales acaba siendo poroso y siempre hay un número más o menos grande que se huyen y el resultado suele ser destructor en los ecosistemas salvajes, sólo hay que recordar el resultado de la fuga / introducción de la perca del Nilo en la zona de los grandes lagos.
El salmón de nueva creación ha sido bastante «amable» la hormona del crecimiento es de otra salmón y no de una especie alejada, pero ya hace tiempo que se está experimentando con introducir de especies alejadas (humanos, de insectos, otros mamíferos …) y sólo es cuestión de tiempo que se intenten comercializar, de todas formas introducir genes humanos para el consumo humano no parece comercialmente viable. Ahora mismo se investiga en una buena cantidad de especies, en rodaballo, en lenguado, peces planos asiáticos, en tilapia, en carpa, en lubina, en gambas y langostinos …
Los objetivos de la transgenia pueden ser diversos, aunque lo más buscado hasta el momento es el del crecimiento rápido, seguido por la resistencia a las enfermedades y al frío, también buscan modificaciones en el aparato digestivo que permita un abanico mayor de piensos más engrasantes … y estas alturas la mayor esperanza de xenotransplante (transplantar órganos animales en humanos) está dentro de las posibilidades de la tecnica de la transgenia
POR UNOS MARES, RÍOS Y LAGOS LIBRES Y SALVAJES !!
__________________________________________
Frankenfish el salmó transgènic.
Fa uns dies l’administració alimentària dels EUA, la FDA, ha autoritzat la comercialització per el consum humà del salmó transgènic popularment conegut com frankensfish i comercialment anomenat “AquAdvantage Salmon”, ha estat un procés llarg, el nom comercial va ser registrat el 1996, però sembla que els ha valgut la pena.
Tenim un nou organisme, una combinació de salmó atlàntic, de salmó pacífic (que aporta els gens de la hormona del creixement) i d’un peix àrtic (que aporta els gens d’una proteïna anticongelant que permet mantenir-se actiu a baixa temperatura).
Per una vegada ningú s’ha dedicat a anunciar que el frankensfish ajudarà a acabar amb la gana del mon, encara que estan venent el desenvolupament piscícola de Panamà com resultat… Panamà??… llavors quin motiu hi ha perquè el salmó tingui gens de resistència al fred?… segurament es tracta d’un país de trànsit (un govern baix en escrúpols que fa el que d’altres no farien) i d’una zona “escassa” en salmons salvatges. El destí natural (i futur) del frankensfish és el Canadà, Xile, el Nord d’Europa… on ara mateix es concentren les piscifactories de salmó.
El “AquAdvantage Salmon” serà un peix que es vendrà estèril i monosexual per a la seva cria, o sia, serà patentat i impossible de criar al marge del sistema financer, es tracta d’un nou cas d’apropiació corporativa d’un ésser viu, d’un animal, que passa a ser un actiu financer de la corporació “inventora”, una volta de cargol en els processos de dominació d’animals.
L’esforç en desenvolupar els mapes genètics d’espècies de peixos està motivat per la possibilitat de, posteriorment obtenir beneficis, ja sigui desenvolupant biofactories transgèniques o organismes OGM per el consum humà-
Així doncs els salmons transgènics creixen més de 2 vegades més despresa, amb menys aliments i durant tot l’any, fins i tot en hivern, així que si s’escapessin serien una competència imparable front las poblacions salvatges i podrien envair zones fredes que no entraven en la seva àrea de distribució natural. La experiència demostra que tot lloc de cria d’animals acaba essent porós i sempre hi ha un nombre més o menys gran que es fugen i el resultat sol ser destructor en els ecosistemes salvatges, sols cal recordar el resultat de la fuga/introducció de la perca del Nil a la zona dels grans llacs.
El salmó de nova creació ha estat força “amable” la hormona del creixement és d’un altra salmó i no d’una espècie allunyada, però ja fa temps que s’està experimentant amb introduir ens d’espècies allunyades (humans, d’insectes, d’altres mamífers…) i sols és qüestió de temps que s’intentin comercialitzar, de tota manera introduir gens humans per el consum humà no sembla comercialment viable. Ara mateix s’investiga en una bona quantitat d’espècies, en turbot, en llenguado, peixos plans asiàtics, en tilàpia, en carpa, en llobarro, en gambes i llagostins…
Els objectius de la transgènia poden ser diversos, encara que el més cercat fins el moment és el del creixement ràpid, seguit per la resistència a les malalties i al fred, també busquen modificacions en l’aparell digestiu que permeti un ventall major de pinsos més engreixants… i hores d’ara la major esperança de xenotransplantament (transplantar òrgans animals en humans) està en tilàpies transgèniques.
Les tilàpies transgèniques expressen “insulina humanitzada” als “corpuscles de Brockman”. La idea és emprar aquests corpluscles per el xenotransplantament, en lloc d’illots del pàncreas humans, de porc o d’altres mamífers, sembla que hi ha tot un seguit d’avantatges lligades sobretot al rebuig, de moment sols s’ha provat (diuen que amb èxit) en ratolins diabètics (també transgènics).
